L’Ajuntament amplia els requisits per empadronar-se per posar fi a les «xarxes mafioses»
LURDES MORESO. Tortosa
Els serveis tècnics de l’Ajuntament de Tortosa han detectat més d’un centenar d’habitatges on hi ha empadronades més de deu persones. Una bona part d’aquests pisos es concentren al nucli antic, tot i que també n’hi ha en altres barris del municipi, com ara el Parc o Ferreries. Amb l’objectiu d’esbrinar si aquests habitatges estan realment sobreocupats o bé si la informació de què disposa el padró és falsa, la policia local i els serveis tècnics estan revisant tots els casos. Aquesta tasca enllaça amb una ampliació dels requisits per empadronar-se a Tortosa, una mesura amb què l’alcalde, Ferran Bel, vol eliminar les «xarxes mafioses».
Segons les dades del padró municipal, Tortosa està a 70 persones dels 40.000 habitants. Unes dades, però, que, segons el govern tortosí, no quadren amb la realitat, ja que han detectat empadronaments «ficticis». En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, es va referir al cas detectat aquesta setmana en què hi ha dos imputats per haver empadronat més de trenta persones al mateix habitatge, persones que havien arribat en autobús des de fora de Tortosa i que, un cop empadronades, tornaven a marxar. «No podem continuar amb aquesta situació que amaga casos d’explotació inadmissibles al segle XXI», va manifestar Bel. L’alcalde tortosí va afegir que l’administració local serà «contundent» i «intolerant» amb aquestes pràctiques. «Fins ara hi havia la percepció que a Tortosa s’empadronava amb rapidesa i amb una laxitud que ja no tindrem», va assenyalar Bel.
Dels habitatges detectats amb més de deu persones empadronades, n’hi ha que fins i tot superen les 40 persones. Una vegada identificats els habitatges, l’Ajuntament comença una altra tasca: analitzar la situació cas a cas. «Estem parlant de més d’un miler de persones afectades», va precisar l’alcalde. Amb aquestes dades es farà una depuració del padró, i Bel va assegurar que quedaran fora del registre municipal totes aquelles persones no residents que estan obligades a renovar les dades del padró cada dos anys i que no ho han fet. «Si no han vingut a renovar el padró, és evident que no són a Tortosa, per la qual cosa les podem excloure d’ofici», va manifestar l’alcalde. Tot i que els serveis socials no tenen les dades exactes del nombre d’immigrants que es troben en aquesta situació, no seran menys de 2.000 habitants.
La voluntat del govern tortosí és convertir el padró en una eina útil, una eina que ajudi, per una banda, a posar fi a les xarxes delictives vinculades a l’empadronament i, per l’altra, que redueixi els problemes de convivència.
En aquest aspecte, si fins ara per empadronar-se a Tortosa només calia la identificació del sol·licitant i un rebut (llum, aigua, lloguer, etc.), ara caldrà complir tot un seguit de requisits. Per exemple, ja des d’aquesta setmana, es reclama (a més de la identificació) la còpia del contracte de lloguer registrat per la Cambra de Propietat Urbana o d’una entitat financera, el llibre de família i la cèdula d’habitabilitat per comprovar que el nombre de persones per empadronar no superi les definides per la cèdula. Amb totes les dades, els serveis tècnics obren un procés de verificació de la documentació presentada pel sol·licitant.





No Comments Yet